SÍNDROME DE LA CINTILLA ILIOTIBIAL O SÍNDROME DEL CORREDOR

La síndrome de la cintilla iliotibial o síndrome del corredor és una lesió molt freqüent al corredor on s’inflama la cintilla iliotibial a causa del fregament repetitiu contra el còndil femoral extern del genoll durant els moviments de flexió i extensió , és el que es coneix com a síndrome del «netejaparabrises».

Provoca un dolor punxant o sensació de cremor a la cara externa del genoll durant o després de l’activitat: córrer, bicicleta…

Anatomia la banda o cintilla iliotibial

La cintilla iliotibial és un teixit que forma part de l’anatomia de la part lateral de la cuixa, i forma part del múscul tensor de la fàscia lata.

El tensor fàscia lata s’insereix a la espina il·liaca anter-superior i per altra banda en una zona de la cresta il·liaca i baixa per la part lateral de la cuixa per inserir-se al seu extrem inferior a la tíbia, formant l’anomenada “pota d’oca externa”, al tubercle de Gerdy.

En el recorregut voreja el còndil extern del fèmur i arriba fins a la tíbia on es ramifica en 3 punts d’inserció: tubercle de Gerdy.

Funció del tensor fàscia lata i cintilla

És un múscul biarticular, el que vol dir que actua en 2 articulacions: maluc i genoll.

1. A més de la seva acció estabilitzadora de la pelvis és un potent abductor (amb el maluc en alineació normal, la seva potència és la meitat que la del gluti mitjà), posseeix un component de flexió del maluc. Tots els flexors de maluc tenen, com a accions secundàries, components d’ADD/ABD, ROT interna/ROT ext., de manera que des d’aquest punt de vista es poden classificar en dos grups.

• el primer grup s’inclouen feixos anteriors de gluti menor i mitjà i el tensor de la fàscia llauna. Són els Flexors, Abductors i Rotadors intern.

• En el segon grup s’inclouen el Psoes ilíac, Pectineu i l’Abductor mitjà, que realitzen el moviment de flexió, Abducció i Rotació externa de maluc.

Durant la marxa i la cursa i el gest esportiu cal que tots dos grups agonistes-antagonistes facin una contracció equilibrada.

2. Ajuda a la inclinació lateral de la pelvis.
3. Col·labora en la extensió del genoll en els darrers trenta 30º.
4. A més, contribueix lleugerament a la flexió de l’articulació del genoll a partir de 30º de flexió.

 

Símptomes de la Síndrome de la Cintilla iliotibial

La lesió de la cintilla iliotibial es manifesta amb dolor tipus cremor, agut o fins i tot tipus punxades a la part externa del genoll. Apareix en fer exercici i pot durar entre tres i quatre dies des que deixem de practicar aquest exercici, sobretot córrer.

Aquesta patologia, pot estar causada per un desequilibri i/o desbalanç muscular que sobrecarrega la cintilla iliotibial, és habitual a corredors de llarga distància i en ciclistes.

Córrer amb desnivells, sobretot cap a baix. El moment en què la cintilla iliotibial pateix més és a la fase de suport (quan el peu entra en contacte amb el terra), quan el genoll està flexionat 30º. Per això, la cintilla pateix més en pujar.

La sinergia Gluti Mitjà – Tensor de la fàscia lata juga un paper crucial en moltes activitats quotidianes i/o esportives que requereixen estabilitzar el genoll i maluc. Revisa síndrome del Trocanter Major.

Causes de la síndrome de la cintilla iliotibial

Entre els factors biomecànics que s’han trobat que contribueixen a la seva aparició es troben:

• Abductors febles que augmenten l’abducció durant el suport amb càrrega. Exercicis per tonificar gluti mitjà i estabilitzadors de maluc .
• Alteracions en el nivell d’activació i patrons de reclutament dels abductors.
• Augment de l’angle de flexió de genoll.

La petjada juga un rol important a la mecànica de la cursa:

• Suport excessivament pronador o supinador.

En aquest cas, es compensa l’excés de pronació o supinació, amb una rotació excessiva de la tíbia, que provoca una rotació compensatòria del fèmur, això generaria la fricció del tendó provocant els símptomes. Aquesta seria una causa probable en esportistes principiants, ja que en generar noves càrregues cal treballar prèviament l’estabilitat del turmell i la pelvis.

• Genu-vari excessiu.
• Dismetria de cames. Real o per alteracions musculars o articulars. Moltes dismetries aparents són falses dismetries, provocades per disfuncions lumbars, sacroiliaca o de turmell fonamentalment.
• Sobreentrenament. Recorda que la síndrome de la cintilla iliotibial és una lesió per sobreús. En aquest cas, el risc en principiants és més gran per la complicació que suposa per a ells conèixer els seus límits. En aquests casos, el descans i un entrenament progressiu podria solucionar el problema.

  

Tractament de la síndrome del corredor o cintilla iliotibial

Per a la inflamació aplicar fred amb gel et pot ajudar, amb Cold pack o bossa de pèsols congelats durant 10 minuts.

El tractament de fisioteràpia consisteix a restablir els teixits afectats a través de tècniques com el massatge, tècniques miofascials, a més d’enfortir la musculatura del genoll maluc i turmell.
Un bon diagnòstic i el seu tractament posterior tindran un bon pronòstic en quasi tots els casos.

El diagnòstic de la síndrome de la cintilla iliotibial sol basar-se en la història clínica i l’exploració física, però, perquè puguis trobar l’origen del dolor i prescriure exercicis que funcionin.

És molt important que el tractament es combini amb diferents tipus d’estiraments i exercicis.

• En primer lloc, és important fer un estirament del tensor de la fàscia lata. Mantenir la posició 20/30 segons, tornar lentament a la posició inicial i repetir 2 vegades més.

• Com a autotractament és molt important fer-se automassatge miofascial amb foam roller.