LA IMPORTÀNCIA DE LA FISIOTERÀPIA A L’ICTUS

Què és un ictus?

L’Ictus, també anomenat accident vascular cerebral (AVC), atac cerebrovascular, hemiplegia, és un terme que engloba una sèrie de trastorns cerebrovasculars, on podem trobar: l’infart cerebral, l’hemorràgia cerebral i l’hemorràgia subaracnoïdal.

Entre les seqüeles hi ha l’alteració de la sensibilitat, la pèrdua de força i la coordinació. És per això que el tractament de fisioteràpia després de l’ictus és fonamental.

Tipus d’ictus

Hi ha diferents tipus d’ictus:

Isquèmic: és el que es produeix amb més freqüència (80% aprox.). Succeeix quan una artèria cerebral s’obstrueix i disminueix el reg sanguini en una zona del cervell. Tot això, origina la mort de neurones per la falta de nutrients i oxigen que van a la sang.

Hemorràgic: Succeeix quan hi ha sang al teixit cerebral o dins dels compartiments cerebrals anomenats ventricles (hemorràgia cerebral), o bé, quan la sang es troba a l’espai que envolta el cervell, conegut com a espai subaracnoide (hemorràgia subaracnoïdal). de sang provoca dany i desplaçament de les estructures cerebrals.

 

Factors de risc

És important tenir en compte els factors de risc següents, ja que ens poden ajudar a prevenir un ictus.

• Sexe i edat: La incidència en ictus augmenta amb ledat, especialment a partir dels 55 anys, i és més comú en homes.
• Diabetis: La intolerància a la glucosa i la diabetis s’associen amb un risc més gran d’ictus, i aquest augmenta amb el grau d’intolerància a la glucosa.
• Pressió Arterial: Un increment en la pressió arterial està associat amb un risc d’ictus més gran, tant en homes com en dones.
• Mals hàbits alimentaris: El consum excessiu de sal, així com de folat, vitamina B6 i B12, són factors de risc. Per això es recomana limitar el consum de greixos saturats i consumir quantitats adequades de fruites i verdures.
• Obesitat: L’obesitat està relacionada amb la hipertensió arterial, el colesterol alt i la hiperinsulinèmia.
• Tabac, alcohol i drogues: El consum excessiu d’aquestes substàncies pot augmentar el risc. A més, perjudica més en adolescents i adults joves.
• Activitat física: L’exercici físic regular té un efecte positiu en la reducció del risc d’ictus, ja que millora la sensibilitat a la insulina, redueix l’agregació plaquetària, ajuda a controlar el pes i la pressió arterial i augmenta els nivells de HDL- colesterol.

Símptomes

Alteracions motores: reaccions exagerades a l’estirament, esquemes elementals del moviment, dèficit de reclutament muscular.

Alteracions Sensitives: Sensibilitat superficial (dolor, temperatura i tacte groller) i profunda (posició, moviment i tacte discriminatiu).

Alteracions cognitives: atenció, concentració, memòria, capacitat per aprendre nous conceptes, rigidesa de pensament, alteracions visuals, al llenguatge o la capacitat de solucionar problema.

 

Recuperació després de l’ictus

La recuperació després d’un ictus varia de persona a persona i depèn de diversos factors. Influeix la gravetat de la lesió cerebral de laccident cerebrovascular i de la realització immediata duna rehabilitació. Tot i que la recuperació i els èxits sol ser més notable a les setmana i mesos immediatament després de l’ictus, també és possible millorar fins a 12-18 mesos després.

La rehabilitació és un procés que fa temps, i és normal enfrontar desafiaments en el camí. La dedicació i la voluntat de treballar amb els fisioterapeutes i la implicació de les famílies en el procés són fonamentals per obtenir els millors resultats.

És important esmentar que és favorable en la recuperació tenir motivació i un bon estat d’ànim, el suport d’amics i familiars, i sobretot fer una rehabilitació immediatament després de l’ictus.

Tractament de fisioteràpia

El fisioterapeuta s’ocupa de recuperar el moviment, la funcionalitat a totes les etapes de la patologia.

I juntament amb altres especialistes, com el logopeda (llenguatge/disfàgia) i el neuropsicòleg, treballen per garantir la màxima recuperació de la funcionalitat a les activitats de la vida diària de la persona afectada.

Els estudis mostren que les persones que fan rehabilitació després d’un ictus es recuperen molt millor.

Els exercicis físics, portats a terme per un fisioterapeuta, tenen com a objectiu millorar la força, la mobilitat i la coordinació.

La rehabilitació i els exercicis terapèutics per un fisioterapeuta s’han de començar com més aviat millor per aprofitar la capacitat del cervell per adaptar-se (plasticitat cerebral).

Els programes són personalitzats i han de combinar diferents especialitats: fisioteràpia, logopèdia, teràpia ocupacional i psicologia segons les necessitats del pacient.

Tècniques de fisioteràpia

En una persona sana el cervell treballa de manera conjunta, utilitzant àrees cognitives, perceptives i motores en realitzar moviments. exercicis neurocognitius, els quals plantegen al pacient desafiaments mentals mentre se’l guia físicament. cognitius amb l´orientació d´un fisioterapeuta, professional especialitzat en neurologia.

Les tècniques que s’utilitzen en fisioteràpia se centren en treballar moviments globals en diferents plans, utilitzats en el dia a dia: asseure’s aixecar-se, pujar i baixar escales, desambulació, vestir-se, elevar braços per assolir objectes etc.

A més, a la fisioteràpia s’utilitzen tècniques com les diagonals de Kabat, Mètode Bobath, entre d’altres, per estimular els sistemes de l’organisme.

Recordeu, al nostre centre, FisioBalance Castelldefels i des de Fisiobalancehome, disposem d’un equip interdisciplinari amb especialistes en neurologia

¡¡ Coneix-nos!

https://www.fisiobalance.cat/conocenos/