MPOC I EXERCICI TERAPÈUTIC

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una patologia molt comuna, prevenible i tractable que es caracteritza per símptomes respiratoris persistents i limitació del flux aeri que es deu a anomalies de les vies respiratòries i/o alveolars per una exposició significativa a partícules (com poden ser les derivades del tabac) i/o gasos nocius. A més, a aquesta malaltia se li associen principalment dues patologies pulmonars més: l’emfisema pulmonar i la bronquitis crònica.

 

Els símptomes més freqüents són:

• Manca d’aire, especialment durant l’activitat física
• Sibilàncies
• Opressió del pit
• Tos crònica que pot produir mucositat o no
• Infeccions respiratòries freqüents
• Inflor a turmells, peus o cames

 

El factor de risc més prevalent és el tabaquisme, que contribueix al 95% dels casos diagnosticats de MPOC. Aquesta malaltia és un problema seriós de salut que constitueix la quarta causa de mortalitat a nivell mundial. A Espanya, la seva prevalença a la població entre 40 i 80 anys és del 10,2%.

La MPOC afecta tota la musculatura perifèrica, això comporta una disminució de la capacitat funcional i en conseqüència menor qualitat de vida. Per tant, lexercici físic és un component fonamental en el tractament daquesta malaltia.

Per a l’entrenament és important fer exercici aeròbic, ja sigui amb bicicleta o cinta estàtica, amb variació de les intensitats de treball tenint sempre en compte la sensació de dispnea de la persona tenint com a referència, per exemple, l’Escala de Borg.

La freqüència ideal de l’entrenament aeròbic és al voltant dels 30 min/dia, 3 dies/setmana en un període de 6 a 8 setmanes com a mínim.

A més, és recomanable seguir un programa de força específic i individualitzat treballant les quatre extremitats amb bandes elàstiques, peses, escales, etc., tenint sempre en compte el grau de dispnea, fatiga i saturació d’oxigen del pacient.

Convé consultar un equip especialista sanitari en el tema abans d’iniciar algun pla d’entrenament específic per a aquest tipus de patologies, ja que pot ser necessari fer proves funcionals prèvies.